Aquest dimarts vaig fer la última activitat de la meva unitat de programació "En busca del tresor". Era l'activitat de cloenda de tot el que hem anat fent fins ara. Per fer-ho em vaig inventar un conte amb la seva història, el vaig anomenar "Petits grans exploradors". A partir del conte vam anar relacionant totes les nostres vivències d'aquests dies.
Us deixo el conte escrit aquí:
Diu la història que fa molts i molts anys, en un bosquet molt a prop d'aquí hi vivia un esquirolet. Estava sol i trist perquè l'hivern s'havia emportat tots els seus amics. Però un bon dia, 25 nens molt eixerits, com que tenien moltes ganes de descobrir les meravelles del bosc van decidir sortir a observar-lo.
En Plim, l'esquirolet, al principi estava una mica enfadat perquè es pensava que aquells nens li destrossarien el seu entorn, però es va equivocar. Els petits exploradors eren molt respectuosos amb el medi ambient.
El següent dia, aquells nens estaven tan i tan nerviosos que necessitaven una mica de tranquil·litat. Així doncs van decidir sortir al bosc a relaxar-se amb els sons de la natura. I sabeu què van fer? Els van guardar dins una capseta.
Però com que l'hivern havia fet fora a molts animalons els nens al principi no sentien res. L'esquirolet en veure-ho, es va posar a córrer i a saltar tan i tan ràpid que va fer moure totes les plantes, les fulles dels arbres, les pedretes...I fins i tot, li va demanar a un ocellet que es va trobar que cantés una miqueta perquè aquells nens ho poguessin guardar dins la capseta.
Els nens, per donar-li les gràcies a l'esquirolet, van decidir fer-li un bosc més bonic. Van convertir el bosc de tots colors!!
I per guardar el record que tenien d'aquell bosc tan preciós, en van fer un quadre i així aquell bonic record quedaria per tota l'eternitat.
En Plim, estava tan feliç de tenir aquells nens com amics, que no tenia paraules per agrair-los-hi la dolça companyia. I sabeu què va fer? Els hi va amagar un tresor al bosc ben ple de joguines perquè els nens el busquessin...
(El conte acabava aquí, però amb una carta final on en Plim els hi deia als hipopòtams que busquessin unes pistes pel bosc i trobarien aquell tresor)
Els hipopòtams es van quedar bocabadats amb el conte crec que el fet de que sigui la seva història els va fer emocionar molt. Va ser molt gratificant per mi veure les cares d'il·lusió que posaven en escoltar-me llegint el conte, o en veure's a les fotografies. Els haurieu d'haver vist quan van saber que tenien un tresor per ells amagat en el seu bosc, ni jo sabria com expressar-la. Em quedaria curta si us digués d'infinita alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
hipopotams