INFINITES GRÀCIES

Avui ha sigut el meu últim dia de pràctiques a l'escola amb els hipopòtams.

Estic molt contenta d'haver estat amb ells, però alhora molt trista perquè ja s'ha acabat.

Moltes gràcies pel vostre suport.
Espero tornar-los a veure ben aviat perquè ja els trobo a faltar.


(Un dia Albert Espinosa va dir que per viure necessites com a mínim 10 carícies i 18 abraçades. Doncs jo amb els hipopòtams he superat aquesta mitja i amb diferència. L'energia positiva que transmeten és insuperable).


Gràcies altre cop a tots!
Una abraçada
Laura, una hipopòtam més.



 

EN BUSCA DEL TRESOR

Aquest dimarts vaig fer la última activitat de la meva unitat de programació "En busca del tresor". Era l'activitat de cloenda de tot el que hem anat fent fins ara. Per fer-ho em vaig inventar un conte amb la seva història, el vaig anomenar "Petits grans exploradors". A partir del conte vam anar relacionant totes les nostres vivències d'aquests dies.

Us deixo el conte escrit aquí:

Diu la història que fa molts i molts anys, en un bosquet molt a prop d'aquí hi vivia un esquirolet. Estava sol i trist perquè l'hivern s'havia emportat tots els seus amics. Però un bon dia, 25 nens molt eixerits, com que tenien moltes ganes de descobrir les meravelles del bosc van decidir sortir a observar-lo. 

En Plim, l'esquirolet, al principi estava una mica enfadat perquè es pensava que aquells nens li destrossarien el seu entorn, però es va equivocar. Els petits exploradors eren molt respectuosos amb el medi ambient.

El següent dia, aquells nens estaven tan i tan nerviosos que necessitaven una mica de tranquil·litat. Així doncs van decidir sortir al bosc a relaxar-se amb els sons de la natura. I sabeu què van fer? Els van guardar dins una capseta.

Però com que l'hivern havia fet fora a molts animalons els nens al principi no sentien res. L'esquirolet en veure-ho, es va posar a córrer i a saltar tan i tan ràpid que va fer moure totes les plantes, les fulles dels arbres, les pedretes...I fins i tot, li va demanar a un ocellet que es va trobar que cantés una miqueta perquè aquells nens ho poguessin guardar dins la capseta.

Els nens, per donar-li les gràcies a l'esquirolet, van decidir fer-li un bosc més bonic. Van convertir el bosc de tots colors!!

I per guardar el record que tenien d'aquell bosc tan preciós, en van fer un quadre i així aquell bonic record quedaria per tota l'eternitat.

En Plim, estava tan feliç de tenir aquells nens com amics, que no tenia paraules per agrair-los-hi la dolça companyia. I sabeu què va fer? Els hi va amagar un tresor al bosc ben ple de joguines perquè els nens el busquessin...

(El conte acabava aquí, però amb una carta final on en Plim els hi deia als hipopòtams que busquessin unes pistes pel bosc i trobarien aquell tresor)

Els hipopòtams es van quedar bocabadats amb el conte crec que el fet de que sigui la seva història els va fer emocionar molt. Va ser molt gratificant per mi veure les cares d'il·lusió que posaven en escoltar-me llegint el conte, o en veure's a les fotografies. Els haurieu d'haver vist quan van saber que tenien un tresor per ells amagat en el seu bosc, ni jo sabria com expressar-la. Em quedaria curta si us digués d'infinita alegria.

Vam seguir les pistes d'en Plim per buscar el nostre tresor...

Trobem la primera pista

Busquem una altra pista

Trobem la segona pista

Busquem la tercera pista

Seguim buscant....

Trobem el tresor!

El tresor

Fem una rotllana per obrir el tresor

Els regals que ens ha fet en Plim

Més regals

Cantem la cançó d'en Plim i li donem les gràcies!

Posant les polseres

Aquest va ser el nostre dimarts ple d'il·lusions i sorpreses!

Va ser molt divertit fer d'exploradors amb els hipopòtams. Vaig sortir de l'escola amb molt bon gust a la boca per com havia anat l'activitat. Són uns nens meravellosos i molt agraïts.

Que tingueu una bona setmana blanca!

Ens veiem a la tornada.

PINTEM EL QUADRE

Aquest va ser l'últim pas de la sessió de dibuixar al natural, vam pintar el quadre amb aquarel·les. Les úniques consignes que els hi vaig donar van ser que el dibuix que havien fet l'havien de pintar amb els seus colors naturals, i el fons del quadre el podien decorar com volguessin.

Va ser molt interessant veure el procés que van fer des de l'observació de l'element de l'entorn, dibuixar-lo, tocar-lo, resseguir-lo, pintar-lo tal i com és i finalment inventar-se un entorn per aquest. Van sortir uns quadres preciosos i amb molts colors.

M'interessava que seguissin aquestes consignes i tots ho van aconseguir, van ser molt creatius alhora de pintar el fons, alguns van fer "pluja de colors"...Quina delícia!

Espero que us agradi la idea de l'activitat del quadre, dimarts que ve ja el tindreu a casa! 
I també espero que la Inés i l'Eniat estiguin millor, i així dimarts que ve podran fer el quadre.

Que tingueu un bon cap de setmana!!
Laura.

SEGUIM AMB EL QUADRE

Quan vam tornar a l'aula, vam posar música relaxant (de sons del bosc) i vam dedicar l'estona a resseguir el dibuix amb retolador negre.

Quan van tenir el dibuix resseguit van posar el seu nom per firmar el quadre.

SORTIM A DIBUIXAR AL NATURAL

El dimarts amb els hipopòtams vam sortir a dibuixar al bosc. Un cop vam ser al bosc, en rotllana els vaig presentar un nou material amb el que treballarien, el cartró pluma (ja que és un material més resistent i no es necessita un suport com la taula per dibuixar).

Després d'aquests dies que hem estat sortint al bosc,de que ja l'han observat detalladament vaig voler fer una altra activitat plàstica que és la de dibuixar al natural. Així doncs, farien d'artistes i pintarien un quadre (com en Picasso van dir alguns.)

Ells van decidir què volien dibuixar i jo em vaig dedicar a observar-los i a fer fotos.

Va ser molt curiós veure'ls tant concentrats, fins i tot tocaven l'arbre per saber-ne la textura. Contaven les ratlles de la palmera per fer-ho més o menys igual i els foradets que tenia l'arbre.

Aquí us en deixo una mostra:

L'Oriol

L'Emma

En Tim

L'Alexia, la Leire i la Carla

Paula, Amy i Emma

Roger, Bruno, Jan, Valentina.F, Víctor, Jun i Víctor

La Marta

Nina, Valetina.P i Eugeni.

Víctor, Jun, Daniela, Oriolm Bernat, Llibert, Roger, Valentina.F, Jan, Bruno, Adrià, Leire i Alexia.

L'Adrià

EL BOSC DE COLORS!

El dilluns vam sortir al bosc a distorsionar una miqueta la visió que tenim sobre el bosc, per fer-ho vam utilitzar paper de cel·lofan verd, tronja, groc i blau i així veure el nostre entorn de tots colors. També vam fer servir mirallets per plasmar tot el que tenim a sobre nostre, a les nostres mans. I finalment les lupes per veure-ho tot més gran. El meu objectiu era treballar amb diferents tècniques plàstiques el bosc, i se'm va acudir sortir a veure el bosc de diferents colors i després plasmar aquesta experiència sobre un paper. L'experiència va ser molt divertida, ens va encantar veure les coses que ens envolten del color que nosaltres voliem. I la tècnica del mirall també els va agradar molt fer-la servir (això sí, sempre al costat d'una mestra). La sensació de tenir el cel a les teves mans és magnífica.

Seguidament adjuntaré la conversa prèvia d'aquesta activitat, i algunes fotografies.

CONVERSA PRÈVIA:
Laura: Quan sortiu al bosc de quin color el veieu?
Víctor i Bernat: Marró!
Valentina.P, Paula, Nina, Adrià: Verd!
Carla i Bruno: Groc!
Leire: Rosa!
Nina: Sí Rosa!
Llibert: No rosa no!
Daniela: Sí, hi ha flors roses!
Jun: I blanques!
Eugeni: Com les de l'atmeller!
Amy: I floretes blanques!
Nina: I floretes roses!
Adrià i Jan: I grogues!
Bruno: Com la mimosa!
Valentina.P: I pedres blanques!
Oriol: I grises!
Roger: Sí i grises i marrons!
Alexia: "Yo un dia vi flores rojas".
Bernat: Sí com les roses!
Laura: Així doncs, el nostre bosc de l'escola té molts o pocs colors?
Roger i Marta: Molts!!
Laura: I us enrecordeu que vam parlar que en algunes èpoques de l'any n'hi havien més que d'altres?
Eniat: Sí!
Laura: A quina estació de l'any hi ha colors més vius al bosc? Valentina.F i Marc: A la primavera!
Tots: Sí a la primavera!
Tim: I l'estiu també!
Laura: Així doncs quedem en que hi ha molts colors en el bosc, tot i que ara no n'hi ha tants. Algú sap com ho podríem veure tot d'un color?
Alguns: Com..!?
Laura: A veure si ho endevineu..?
(agafo paper de cel·lofan)
Roger: Amb això que tens a les mans!
Laura: Exacte! És paper de cel·lofan i si us ho poseu aquí als ulls veureu que ho podem veure del color del paper. Ho voleu provar?
Tots: Síííiííííí!

(Reperteixo els papers i deixo que ells mateixos triïn el color que vulguin, quan ja ho tenen tots...)

Laura: Hi veieu bé?
Tots: Síííííí!
Laura: Us agrada com hi veieu?
Tots: Sííííííí!
Alguns: Jo verd!
Alguns: Jo groc!
Alguns: Doncs jo blau!
Alguns: Jo taronja!

(Fem tres respiracions profundes perquè estan molt emocionats amb els papers i així podem continuar amb la conversa..)

Laura: I una altra pregunta....vosaltres com ho farieu per agafar el cel amb les mans, per exemple?
Roger: Amb el paper!
Laura: Ho podriem provar, però no és exactament això.
Víctor: Mirant el cel quan sortim a fora.
Marc: Amb els ulls.
Laura: Amb els ulls ho veurem sí.
Leire: mmm...amb la lupa.
Laura: Podria ser Leire! Ho provarem! Algú se li acudeix alguna altra cosa?
Valentina.P: No..
Laura: Farem servir alguna altra cosa que la tinc aqui amagada!
Marc: A veure!?
Jan: Ensenya-la!
Laura: (ensenyo els mirallets tancats) Tots: Què és!?
Laura: Algú sap què són? Segurament en teniu a casa.
Víctor: No ho sabem.

Laura: Ho obro?
Tots: Síííí!!
(Obro els mirallets)
Tots: Ohh!! És un mirall! És un mirall!!
Alguns: Jo sí que en tinc a casa eh!?
Alguns: I jo!
Carla: Sí, la mama en té!
Laura: Ja us ho he dit que en tindrieu a casa...Doncs amb el mirallet podrem veure el que tenim a sobre nostre a les nostres mans!
Jan: "uala"!!!
Laura: També ens emportarem les lupes!
Tots: "Bieeeeeeeeeeen"!
Laura: Som-hi doncs!! Fem una fila, Roger tu seràs el primer que ets el protagonista de la setmana, tria una parella!
(Sortim al bosc tot cantant cançons..)

Fent la fila mirem al terra de colors!



En Tim de color blau!



La Jun i el seu món de color taronja.


L'Eniat observant el terra de color taronja.


En Tim, la Paula i la Valentina.P tenen el cel i la copa dels arbres a les seves mans.


L'Eniat i la Leire observen els foradets de la palmera.
Laura: Què observeu?
Leire: Els foradets de la palmera! I mira mira!!
Eniat: I tenen coses a dins!
Laura: Heu trobat un tresor molt bonic!


En Roger observant les arrels de l'arbre.
Laura: Roger, què observes?
Roger: Això.
Laura: I què és això?
(En Bernat i en Bruno s'apunten a la conversa).
Bernat: Són les arrels.
Laura: I què són les arrels?
Roger: Això!! Mira Laura, és això!
Laura: I per què serveixen?
Roger, Bruno i Bernat: Per aguantar l'arbre.
Laura: Així doncs...són com els seus peus?
Roger: No!!!Són les arrels.
Laura: Sí, però si els nostres peus ens serveixen per aguantar-nos i les arrels aguanten l'arbre, s'assemblen no?
Roger: Sí.


Ombres de colors!
Bruno: Laura!Laura! Mira!!
Laura: Quina passada! Són ombres de colors!  
Valentina.F: Sí!!  
Laura: I com passa això?  
Bruno: Pel sol!  
Valentina.F: I perquè els papers són de colors.  
Bruno: I...i.....el sol toca el paper i es veu al terra!
Laura: Exacte!Molt bé!Sí que en sabeu! El paper es veu reflectit al terra gràcies al sol que li projecta la seva ombra.


Després de tota aquesta observació, vam anar cap a classe a dibuixar com havien vist el bosc en un full en blanc.
Aquí us en deixo una mostra del procés, més endavant posaré una foto amb tots els dibuixos i comentaris dels nens.





Espero que us agradi!
Seguiré penjant els dibuixos més endavant.